Avui a classe hem fet EL SAC DE PARAULES i hem anat posant-hi moltes paraules:
EMOCIONS: tristesa, alegria, emoció, enfadat, sorprés, nerviós, estimat, , feliç, content, enamorat, espantat, soletat, solidari.
ADJECTIUS: forçut, inteligent, xerrameca, alt, dèbil, juganer, baix, gran, guapo, grassa, ploramiques, lletga, morena.
ADVERBIS: molt, poc, gens, aprop, lluny, gaire, fins dalt, a la dreta.
NOMS: gat, vaca, pingüí, cabra, porc, porc senglar, ciutat, gos, caixa, rellotge, baralla, finestra, poble, mapa, portàtil, cartell, roda, suspensió, pissarra, altaveu.
CONNECTORS: abans, després, al principi, finalment.
VERBS: ajudar, jugar, teixir, ballar, tocar.
NOMS PROPIS: Josep, Marc, Sara, Raquel, Xènia, Avril, Iulia, Àdria, Joan.
Jo, la Xènia, he escollit 3 emocions, 3 adjectius, 3 adverbis, 4 noms, 3 connectors, 3 verbs i 6 noms propis i he fet aquesta història:
En un poble hi havia una colla d'amics ,tots ells amb unes característiques pròpies que els feia únics i especials: el Josep, el Marc, la Sara, la Raquel, la Xènia i l'Avril.
El Josep alt i feliç després que li regalessin un gat . El Marc que tenia un gos que estava enamorat d'una gossa molt guapa i l'estimava de tot cor. La Sara , la persona que sempre ajudava a tothom!
La Raquel , la noia que sabia ballar molt bé i sempre guanyava les competicions de ball. Al principi la Raquel, la nena que havia vingut al poble feia poc, no s' adaptava massa bé, pero ara és molt amiga de tots!
La Xènia la noia inteligent i xerrameca li agradaven molt els porcs.
I finalment l'Avril que vivia a la dreta de la Xènia li encantava tocar la guitarra.
Tots vivien aprop uns dels altres i per tant sovint es trobaven per jugar.
Jo, el Joan , he escollit 3 emocions, 3 adjectius, 3 adverbis, 4 noms, 3 connectors, 3
verbs i 2 noms propis i el meu text és el següents.
A un nen que es deia Roc li agradava molt escalar. Vivia en una casa gran .Sortia i entrava per les finestres o escalava un turó que estava aprop de casa seva. Quan va tenir 16 anys se´n va anar a escalar la serralada de Montserrat i seguidament els Pirineus. Quan va tenir 20 anys se´n va anar a escalar el Teide. En Roc es guanyava la vida fent escalada, per exemple fent una carrera per a veure qui arribava primer a un cim dels Pirineus.
Un dia va rebre una carta que deia:
S'han perdut un grup d'escaladors mentre pujaven l'Everest, ara s'esta fent un grup per anar-los a rescatar. En Roc s' hi va unir. Quan estava bastant amunt de l'Everest es sentia una mica espantat però per altra banda es sentia content perquè fer l' Everest era el seu somni i aquest rescat va ser una gran ocasió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada